Deixem de banda la cara de la moneda, en què es veia el
pare de la meva àvia i anem a l'altra cara de la moneda, una de las
persones més importants per a les nostres vides, les mares. En
aquest cas la mare de la meva àvia era una persona amb molt de
caràcter, una d'aquelles persones que s'estimen molt els seus fills,
però que no ho expressen gaire. Era molt reservada no expresava les
seves emocions, però segons la meva àvia era un exemple de valentia
i coratge a seguir. Era molt baixeta.
Fins aquí he fet una introducció de com era la meva
besavia -com heu de suposar tot això m'ho ha explicat la meva àvia-.
La relació mare i filla, entre la meva àvia i la meva
besàvia, era bona, la meva àvia m'ha dit que sempre l'admirava, des
de ben petita. Quasi cada tarda la meva àvia anava a la cuina on la
seva mare s'hi passava gran part del dia, i començaven a cuinar
juntes, com que la mare de la meva àvia passava moltes hores a la
cuina, algú havia de cuidar de les germanes petites, i com jo també
vaig suposar aquesta era la feina que li pertocava a la meva àvia.
La meva àvia va néixer en una casa molt gran, i sembla
que el part va ser dolorós com a tots els parts. M'ha explicat que
de tots els parts que la meva besàvia havia viscut, el de la meva
àvia era el millor, perquè era el primer fill, en aquest cas filla,
que havia tingut i va ser molt especial.
En acabar la conversa entre la meva àvia i jo, estava
bastant emocionat i per no emocionar més a la meva àvia, li vaig
donar les gràcies i vaig fer camí cap a casa.
| La meva àvia |
| La meva besàvia amb el meu besavi |
No hay comentarios:
Publicar un comentario