Pare i filla

Avui al matí, estava molt trist, el meu pare m'acabava de renyar molt i per calmar-me he decidit escriure, a mi no m'agrada que el meu pare em fagi esbroncades, però aquesta vegada gràcies a ell he pugut veure que el meu següent tema tractaria sobre la relació entre la meva àvia i el seu pare.

Cap a la tarda, he anat un cop més a ca l'àvia, ella no s'ha estranyat gens de veure'm, ja que quasi cada dia l'haig de visitar.

M'ha començat explicant que el seu pare estimava molt els seus fills, a tots per igual. Es deia Pedro, va néixer a Cabra de Santo Cristo, com gran part de la família. Era un senyor molt alt, molt seriós, però molt sentimental. No passava moltes hores amb la meva àvia, ja que es passava tot el temps en els pous o cantant flamenc. En Pedro era pouer, un pouer era la persona que feia pous es veu que li havia agradat molt la feina del seu pare i la va continuar durant gran part de la seva vida.

A la meva àvia, no li agradava anar amb el seu pare a cantar flamenc, per això no passava molt de temps amb ell. M'ha explicat que la seva mare era tot el contrari que el seu pare, ella passava totalment dels seus fills, en canvi ell els estimava moltíssim.

Aquests són els meus besavis