Bescanó - Jaén - Bescanó

Quan van passar dos dies després de la festa, vaig continuar aprenent moltes coses sobre la meva àvia i vaig decidir investigar sobre l'avi de la meva àvia, estava segur que ningú s'havia interessat sobre aquest tema i volia ser el primer. Decidit vaig preguntar-li pel seu avi, el meu rebesavi.

Vaig anar a veure la meva àvia, sabia que estava fent una volta pels barris de Barcelona amb les seves amigues i que no tornaria fins les set de la tarda.

Quan va arribar la meva àvia li vaig fer unes preguntes que m'havia preparat a casa. Quan vaig acabar de fer l'entrevista, vaig concloure que l'Antonio Cano (el meu rebesavi), va néixer a Andalusia en un poble de Jaén, l'any 1885. La meva àvia m'ha explicat moltes anècdotes seves, però no entraré en detall amb les anècdotes.

L'Antonio era pouater, el pouater em va explicar la meva àvia que era qui buidava els pous morts, i m'ha semblat un ofici bastant divertit. L'àvia em va explicar que es va casar amb dues dones, però només va tenir fills amb una: va tenir 7 fills i a tots els agradava molt ballar flamenc.

En finalitzar aquesta entrevista em va donar una fotografia del meu rebesavi recollint aigua d'un pou. De camí cap a casa, em vaig fixar en la fotografia i vaig comprovar que el meu rebesavi era molt alt, tot el contrari que la meva àvia; a la fotografia, se'l veia feliç, devia ser un home extricte, seriós però a l'hora també un home amable i que disfrutava del que feia en tot moment.

Balladors de flmaenc com el meu besavi.

El meu rebasavi treballava en una oficina com aquesta.