Acomiadament

Ho sento ben volguts lectors del meu blog, però m'acomiado d'aquesta gran experiència, perquè ja no m'interessen les històries de la meva àvia. Ser que molts direu "però ja s'ha acabat?", doncs si, és que ja no tinc temps per investigar ni per escriure, i també perquè m'està començant a interessar els viatges de Colom, unes històries molt interessants i molt bones.

Espero que us hagiu divertit llegint les meves entrades, jo per la meva part m'he divertit molt escrivint i han estat els meus millors moments com a escriptor.
Us vull aclarar que per l'aniversari de la meva àvia, li vaig ensenyar aquest blog i es va emocionar molt i li va agradar molt.
Us prometo que algún dia tronaré a escirure, amb un altre tema. Aquesta experiència i veure la meva àvia emocionant-se han fet que la meva passió per la lectura i l'escriptura siguint diferents de quan vaig començar.
Gràcies per haver llegit les meves entrades.

Atentament,

Daniel.

El romanç dels meus avis

Avui a la tarda, després de berenar, estava estirat al sofà, avorrit, he vist la llibreta de text en què estic fent la història sobre la vida de la meva àvia i he pensat que feia molt que no visitava l'àvia i que era un bon moment per anar a visitar-la.

A casa de l'àvia estava bastant pensatiu intentant trobar un tema que fos divertit. L'àvia m'ha donat diverses idees però cap m'ha fascinat, -ja sabeu que per posar-se a escriure ens ha d'agradar el tema sobre el que tractem-. Revisant les fotografies de la família, he trobat la idea que m'ha interessat: la seva relació amb el seu marit, com es van conèixer, quina percepció va tenir d'ell en el moment en què el va veure per primera vegada, com i on es van casar...

Em va explicar que les seves amigues la van convidar a anar a la festa del barri. Ella no era una persona reservada i no li agradava passar despercebuda. Les seves amigues la van portar amb uns nois molt guapos i ben plentats. Ella es va apropar a un d'aquests nois i es van presentar, des d'aquell moment va saber que, aquell, era l'home de la seva vida. Després de de parlar molta estona i d'anar-se coneixent, el meu avi li va demanar si volia ballar. Van ballar tota la nit fins que es va acabar la festa després d'aquesta festa, ningú no tenia dubte de que s'havien enamorat.

Els darrers dies es van trobar a la plaça del barri on es van anar coneixen millor. Van sortir durant 6 mesos. Després es van casar a Barcelona. Al cap d'un mes van tenir el seu primer fill. I després el segon i el tercer fins arribar al 6è fill.

Aquesta història és molt maca com totes les històries d'amor, però a vegades no pot durar per sempre, una primavera molt calorosa el meu avi ens va deixar, per a la meva àvia va ser una gran tristesa, una de les persones més importants de las seva vida ens havia deixat.

Però que consti que el seu amor ningú l'ha trencat.

Mare i filla

Deixem de banda la cara de la moneda, en què es veia el pare de la meva àvia i anem a l'altra cara de la moneda, una de las persones més importants per a les nostres vides, les mares. En aquest cas la mare de la meva àvia era una persona amb molt de caràcter, una d'aquelles persones que s'estimen molt els seus fills, però que no ho expressen gaire. Era molt reservada no expresava les seves emocions, però segons la meva àvia era un exemple de valentia i coratge a seguir. Era molt baixeta.

Fins aquí he fet una introducció de com era la meva besavia -com heu de suposar tot això m'ho ha explicat la meva àvia-.

La relació mare i filla, entre la meva àvia i la meva besàvia, era bona, la meva àvia m'ha dit que sempre l'admirava, des de ben petita. Quasi cada tarda la meva àvia anava a la cuina on la seva mare s'hi passava gran part del dia, i començaven a cuinar juntes, com que la mare de la meva àvia passava moltes hores a la cuina, algú havia de cuidar de les germanes petites, i com jo també vaig suposar aquesta era la feina que li pertocava a la meva àvia.

La meva àvia va néixer en una casa molt gran, i sembla que el part va ser dolorós com a tots els parts. M'ha explicat que de tots els parts que la meva besàvia havia viscut, el de la meva àvia era el millor, perquè era el primer fill, en aquest cas filla, que havia tingut i va ser molt especial.

En acabar la conversa entre la meva àvia i jo, estava bastant emocionat i per no emocionar més a la meva àvia, li vaig donar les gràcies i vaig fer camí cap a casa.

La meva àvia

La meva besàvia amb el meu besavi

Pare i filla

Avui al matí, estava molt trist, el meu pare m'acabava de renyar molt i per calmar-me he decidit escriure, a mi no m'agrada que el meu pare em fagi esbroncades, però aquesta vegada gràcies a ell he pugut veure que el meu següent tema tractaria sobre la relació entre la meva àvia i el seu pare.

Cap a la tarda, he anat un cop més a ca l'àvia, ella no s'ha estranyat gens de veure'm, ja que quasi cada dia l'haig de visitar.

M'ha començat explicant que el seu pare estimava molt els seus fills, a tots per igual. Es deia Pedro, va néixer a Cabra de Santo Cristo, com gran part de la família. Era un senyor molt alt, molt seriós, però molt sentimental. No passava moltes hores amb la meva àvia, ja que es passava tot el temps en els pous o cantant flamenc. En Pedro era pouer, un pouer era la persona que feia pous es veu que li havia agradat molt la feina del seu pare i la va continuar durant gran part de la seva vida.

A la meva àvia, no li agradava anar amb el seu pare a cantar flamenc, per això no passava molt de temps amb ell. M'ha explicat que la seva mare era tot el contrari que el seu pare, ella passava totalment dels seus fills, en canvi ell els estimava moltíssim.

Aquests són els meus besavis

Bescanó - Jaén - Bescanó

Quan van passar dos dies després de la festa, vaig continuar aprenent moltes coses sobre la meva àvia i vaig decidir investigar sobre l'avi de la meva àvia, estava segur que ningú s'havia interessat sobre aquest tema i volia ser el primer. Decidit vaig preguntar-li pel seu avi, el meu rebesavi.

Vaig anar a veure la meva àvia, sabia que estava fent una volta pels barris de Barcelona amb les seves amigues i que no tornaria fins les set de la tarda.

Quan va arribar la meva àvia li vaig fer unes preguntes que m'havia preparat a casa. Quan vaig acabar de fer l'entrevista, vaig concloure que l'Antonio Cano (el meu rebesavi), va néixer a Andalusia en un poble de Jaén, l'any 1885. La meva àvia m'ha explicat moltes anècdotes seves, però no entraré en detall amb les anècdotes.

L'Antonio era pouater, el pouater em va explicar la meva àvia que era qui buidava els pous morts, i m'ha semblat un ofici bastant divertit. L'àvia em va explicar que es va casar amb dues dones, però només va tenir fills amb una: va tenir 7 fills i a tots els agradava molt ballar flamenc.

En finalitzar aquesta entrevista em va donar una fotografia del meu rebesavi recollint aigua d'un pou. De camí cap a casa, em vaig fixar en la fotografia i vaig comprovar que el meu rebesavi era molt alt, tot el contrari que la meva àvia; a la fotografia, se'l veia feliç, devia ser un home extricte, seriós però a l'hora també un home amable i que disfrutava del que feia en tot moment.

Balladors de flmaenc com el meu besavi.

El meu rebasavi treballava en una oficina com aquesta.

A manera de preludi

Avui, la meva àvia ha fet vuitanta anys. La Josefa Cano Galindo està bé de salut, mira la televisió i, de tant en tant fa trobades amb les seves amigues. Vaig pensar, dies enrere, que un fet com aquest (em refereixo a complir vuitanta anys) era un esdeveniment digne de ser celebrat. La festa consistiria a anar a dinar al Gran Casino, a uns dos quilòmetres de casa, i encarregar al David, (el seu propietari), un pastís de maduixa amb les corresponents vuitanta espelmes. Per donar un aire més festiu a la diada, convidaria a tota la família perquè l'àvia pogués estar més feliç.
Aquest matí, a les onze, li han portat un ram de flors a la targeta del qual, de mà del Carlos, a banda d'una emotiva felicitació, en Carlos excusava la seva absència avui per raons de salud. A quarts de dues, ha anat venint tota la família. A les dues, hem anat al restaurant.
En el restaurant els cambrers han estat molt amables, i han tingut molta paciènia amb nosaltres, perqué amb tants de nens era díficil que estessin quiets. El dinar estava molt bo, he anat amb en David i li he dit que anessin fent els últims retocs al pastís. Al menjador imperava un gran silenci. Només se sent el xiuxiueig dels clients. Hem dinat molt bé. En el moment dels postres, un cambrer ha tirat avall les persianes de les finestres i tot el saló s'ha quedat a les fosques. Tot seguit, entra majestuós, en David, portant el pastís de maduixa amb les espelmes enceses i el deixa damunt la taula, davant de l'àvia. Ella no s'ho pensa dos cops i bufa, i tots els comensals es posen espontàniament a aplaudir.
De tornada a casa, abans de marxar, la Margarita ens ha comentat que estava molt contenta perquè tot havia anat molt bé. L'àvia ho ha confirmat: << Ha estat perfecte. Tot tan perfecte que, amb tanta gent que m'ha fet petons, m'estranya que no m'hagin deixat plena de baves>>. Me l'he mirada, estava exultant. Durant unes hores, l'àvia ha esta la protagonista absoluta. Sense voler, penso dins meu, deixem de banda els vells.
En quedar-nos sols, he agafat una llibreta i un bolígraf i li he demanat que m'expliqués com havien estat els seus vuitanta anys de vida.




Aquest és el gran casino.