Avui a la tarda, després de berenar, estava estirat al sofà,
avorrit, he vist la llibreta de text en què estic fent la història
sobre la vida de la meva àvia i he pensat que feia molt que no
visitava l'àvia i que era un bon moment per anar a visitar-la.
A casa de l'àvia estava bastant pensatiu intentant trobar un tema
que fos divertit. L'àvia m'ha donat diverses idees però cap m'ha
fascinat, -ja sabeu que per posar-se a escriure ens ha d'agradar el
tema sobre el que tractem-. Revisant les fotografies de la família,
he trobat la idea que m'ha interessat: la seva relació amb el seu
marit, com es van conèixer, quina percepció va tenir d'ell en el
moment en què el va veure per primera vegada, com i on es van
casar...
Em va explicar que les seves amigues la van convidar a anar a la
festa del barri. Ella no era una persona reservada i no li agradava
passar despercebuda. Les seves amigues la van portar amb uns nois
molt guapos i ben plentats. Ella es va apropar a un d'aquests nois i
es van presentar, des d'aquell moment va saber que, aquell, era
l'home de la seva vida. Després de de parlar molta estona i
d'anar-se coneixent, el meu avi li va demanar si volia ballar. Van
ballar tota la nit fins que es va acabar la festa després d'aquesta
festa, ningú no tenia dubte de que s'havien enamorat.
Els darrers dies es van trobar a la plaça del barri on es van anar
coneixen millor. Van sortir durant 6 mesos. Després es van casar a
Barcelona. Al cap d'un mes van tenir el seu primer fill. I després
el segon i el tercer fins arribar al 6è fill.
Aquesta història és molt maca com totes les històries d'amor, però
a vegades no pot durar per sempre, una primavera molt calorosa el meu
avi ens va deixar, per a la meva àvia va ser una gran tristesa, una
de les persones més importants de las seva vida ens havia deixat.
Però que consti que el seu amor ningú l'ha trencat.
