Avui al
matí, estava molt trist, el meu pare m'acabava de renyar molt i per
calmar-me he decidit escriure, a mi no m'agrada que el meu pare em
fagi esbroncades, però aquesta vegada gràcies a ell he pugut veure
que el meu següent tema tractaria sobre la relació entre la meva
àvia i el seu pare.
Cap a la
tarda, he anat un cop més a ca l'àvia, ella no s'ha estranyat gens
de veure'm, ja que quasi cada dia l'haig de visitar.
M'ha
començat explicant que el seu pare estimava molt els seus fills, a
tots per igual. Es deia Pedro, va néixer a Cabra de Santo Cristo,
com gran part de la família. Era un senyor molt alt, molt seriós,
però molt sentimental. No passava moltes hores amb la meva àvia, ja
que es passava tot el temps en els pous o cantant flamenc. En Pedro
era pouer, un pouer era la persona que feia pous es veu que li havia
agradat molt la feina del seu pare i la va continuar durant gran part
de la seva vida.
A la meva
àvia, no li agradava anar amb el seu pare a cantar flamenc, per això
no passava molt de temps amb ell. M'ha explicat que la seva mare era
tot el contrari que el seu pare, ella passava totalment dels seus
fills, en canvi ell els estimava moltíssim.
 |
| Aquests són els meus besavis |
